Et recorde
sota el cel de la retirada
al front de l’última batalla
arrossegant-nos en la boira espessa
perduts als confins d’un malson
Et recorde
el sol queia a les fosques muntanyes
a les aigües flotaven cadàvers
eren joves com ho érem nosaltres
d’alguns ens sabíem el nom
Et recorde
amagant-nos entre unes bardisses
tu tremolaves també ho feia jo
aferrats a una sola esperança
apuntant entre el fred i la por
Et recorde
encerclats en aquella nit crua
el nostre enemic en sabia perdedors
però ens quedaven unes quantes bales
i unes paraules en la foscor
Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor
Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu
Et recorde
al bosc de les nostres derrotes
extenuats de combatre les ombres
després d’un silenci van ploure les bombes
que van vomitar els avions
Et recorde
amb les flames cremant-nos les galtes
les bales xiulaven colpejant les branques
el foc devorava l’ànima dels arbres
i els budells d’un cavall
Et recorde
aturant-nos de nou en la riba
d’aquell riu de plom prenyat de dolor
la guerra ja estava perduda
quan van volar l’últim pont
Et recorde
amb la fúria a la teua pell bruna
i jo que implorava pietat a la lluna
et vaig dir que volia rendir-me
però tu em vas cridar fonent-te en la negror
Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor
Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu
sota el cel de la retirada
al front de l’última batalla
arrossegant-nos en la boira espessa
perduts als confins d’un malson
Et recorde
el sol queia a les fosques muntanyes
a les aigües flotaven cadàvers
eren joves com ho érem nosaltres
d’alguns ens sabíem el nom
Et recorde
amagant-nos entre unes bardisses
tu tremolaves també ho feia jo
aferrats a una sola esperança
apuntant entre el fred i la por
Et recorde
encerclats en aquella nit crua
el nostre enemic en sabia perdedors
però ens quedaven unes quantes bales
i unes paraules en la foscor
Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor
Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu
Et recorde
al bosc de les nostres derrotes
extenuats de combatre les ombres
després d’un silenci van ploure les bombes
que van vomitar els avions
Et recorde
amb les flames cremant-nos les galtes
les bales xiulaven colpejant les branques
el foc devorava l’ànima dels arbres
i els budells d’un cavall
Et recorde
aturant-nos de nou en la riba
d’aquell riu de plom prenyat de dolor
la guerra ja estava perduda
quan van volar l’últim pont
Et recorde
amb la fúria a la teua pell bruna
i jo que implorava pietat a la lluna
et vaig dir que volia rendir-me
però tu em vas cridar fonent-te en la negror
Temptarem la sort
vencerem la por
escoltarem el cor
Mentre aclucava els ulls
amb el dit al gallet
resistint amb tu
×
Album: "Amb l'esperança entre les dents"
“És la història de dos joves a la batalla de l’Ebre que es perden durant la retirada i queden darrere la línia enemiga, i el que decideixen fer en aquell moment. La por pot amb ells però s’enfronten a la situació"
Enderrock