Va morir en mig d’una nit amagada
assassinat en la covarda foscor
va morir sol, tot defensant l’amor
un amor total i etern com l’albada
Va lluitar per la Catalunya amada
El cos vell i prim conegué el dolor
Abans que la vida quedés glaçada
Per un desagraït, despietat horror.
Portat com una ovella a la seva llar,
arribà condemnat per un lleig atzar
Morí acusat d’ una falsa rebel•lió.
Cridà al honor en una greu cançó
La seva mort fou immensa com el mar,
L’acusació, una excusa per matar.
assassinat en la covarda foscor
va morir sol, tot defensant l’amor
un amor total i etern com l’albada
Va lluitar per la Catalunya amada
El cos vell i prim conegué el dolor
Abans que la vida quedés glaçada
Per un desagraït, despietat horror.
Portat com una ovella a la seva llar,
arribà condemnat per un lleig atzar
Morí acusat d’ una falsa rebel•lió.
Cridà al honor en una greu cançó
La seva mort fou immensa com el mar,
L’acusació, una excusa per matar.
inviata da C. Viadel - 30/1/2008 - 14:33
×
![]()
(A Lluís Companys, mort per allò que estimava,
en una negra nit d’octubre de 1940;
i jutjat per un feixisme vencedor i omnipotent)
Lluís Companys fou un dels pocs presidents democràtics europeus de l'època en ésser assassinat per l'exèrcit del seu propi estat, clar que aquest exèrcit més que un sistema de defensa de l'estat espanyol es va convertir en una màquina de matar que només coneixia i respectaba el credo deshumanitzador del més cruel feixisme. Es per aquest motiu, que trobo aquest fet com una de les més cruels injusticies de tot aquest segle passat. I per això també he fet aquesta cançó-sonet en memòria d'un president, que tot i que no sempre, va lluitar moltes vegades per la consolidació de la pau.