Album: Segundos fuera (1989)
Enemigo de la guerra
y su reverso, la medalla
no propuse otra batalla
que librar al corazón
de ponerse cuerpo a tierra
bajo el paso de una historia
que iba a alzar hasta la gloria
el poder de la razón
y ahora que ya no hay trincheras
el combate es la escalera
y el que trepe a lo mas alto
pondrá a salvo su cabeza
Aunque se hunda en el asfalto
la belleza...
Míralos, como reptiles,
al acecho de la presa,
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión;
siguen todos los raíles
que conduzcan a la cumbre,
locos por que nos deslumbre
su parásita ambición.
Antes iban de profetas
y ahora el éxito es su meta;
mercaderes, traficantes,
mas que nausea dan tristeza,
no rozaron ni un instante
la belleza...
Y me hablaron de futuros
fraternales, solidarios,
donde todo lo falsario
acabaría en el pilón.
Y ahora que se cae el muro
ya no somos tan iguales,
tanto vendes, tanto vales,
¡viva la revolución!
Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza…
y su reverso, la medalla
no propuse otra batalla
que librar al corazón
de ponerse cuerpo a tierra
bajo el paso de una historia
que iba a alzar hasta la gloria
el poder de la razón
y ahora que ya no hay trincheras
el combate es la escalera
y el que trepe a lo mas alto
pondrá a salvo su cabeza
Aunque se hunda en el asfalto
la belleza...
Míralos, como reptiles,
al acecho de la presa,
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión;
siguen todos los raíles
que conduzcan a la cumbre,
locos por que nos deslumbre
su parásita ambición.
Antes iban de profetas
y ahora el éxito es su meta;
mercaderes, traficantes,
mas que nausea dan tristeza,
no rozaron ni un instante
la belleza...
Y me hablaron de futuros
fraternales, solidarios,
donde todo lo falsario
acabaría en el pilón.
Y ahora que se cae el muro
ya no somos tan iguales,
tanto vendes, tanto vales,
¡viva la revolución!
Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza…
inviata da Susana - 21/11/2007 - 11:53
Lingua: Catalano
Versione catalana di Joan Isaac, dall'album "Joies robades" del 2002, trovata su Cancioneros.com
LA BELLESA
Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Tant tu tens, tant tu vals"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Tant tu tens, tant tu vals"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
inviata da Alessandro - 12/11/2009 - 11:10
Lingua: Italiano
Versione italiana di Sergio Secondiano Sacchi da Cancioneros.com
ALLA BELLEZZA
Già nemico della guerra
col suo rovescio, la medaglia,
non proponeva altra battaglia
che la libertà del cuore
e un fedele sottostare
al passo fermo di una Storia
che marciava per la gloria
di Ragione e Libertà.
E ora, chiuse le trincee,
il conflitto è la scalata
nel chi arrampica più in alto
e nell’assalto è la salvezza
mentre fonde nell’asfalto
la Bellezza
Sono rettili da preda
che catturano ogni moda
negoziando le poltrone
con cosmesi da occasione
per raggiungere la vetta
sempre viaggiano in salita
l’ambizione parassita
cerca abbagi e niente più.
Prima slogan da profeta
poi il successo come meta
l’altruismo da mercante
più che nausea fa tristezza
non li sfiora mai un istante
la Bellezza
Si parlava di un futuro
solidale e libertario
dove l’infido e il falsario
sulla forca poi finiva
e ora che è caduto il muro
noi non siamo tanto uguali
tanto vendi, tanto vali
viva la rivoluzione!
Io rivendico il miraggio
di tentare ancora il viaggio
senza lucro, per l’azzardo
per avere la certezza
di incontrare nel tuo sguardo
la Bellezza
Già nemico della guerra
col suo rovescio, la medaglia,
non proponeva altra battaglia
che la libertà del cuore
e un fedele sottostare
al passo fermo di una Storia
che marciava per la gloria
di Ragione e Libertà.
E ora, chiuse le trincee,
il conflitto è la scalata
nel chi arrampica più in alto
e nell’assalto è la salvezza
mentre fonde nell’asfalto
la Bellezza
Sono rettili da preda
che catturano ogni moda
negoziando le poltrone
con cosmesi da occasione
per raggiungere la vetta
sempre viaggiano in salita
l’ambizione parassita
cerca abbagi e niente più.
Prima slogan da profeta
poi il successo come meta
l’altruismo da mercante
più che nausea fa tristezza
non li sfiora mai un istante
la Bellezza
Si parlava di un futuro
solidale e libertario
dove l’infido e il falsario
sulla forca poi finiva
e ora che è caduto il muro
noi non siamo tanto uguali
tanto vendi, tanto vali
viva la rivoluzione!
Io rivendico il miraggio
di tentare ancora il viaggio
senza lucro, per l’azzardo
per avere la certezza
di incontrare nel tuo sguardo
la Bellezza
inviata da Alessandro - 12/11/2009 - 11:12
×
![]()
