Som el brot de l’esperança caminant sense recança.
Som la veu contra l’espasa. Som heures del foc d’Almansa.
Esmolant ben bé les eines, hem anat segant cadenes.
Despullant el jou del regne, resistint l’estat de setge.
Som diada, som la vaga. També l’urna i custodiada.
Som l’acció organitzada que l’estat més “franc” ataca.
Estudiants que buiden l’aula, fent història sense taula.
Escultors de la paraula tallant fins l’última baula.
Junts tombarem l’estaca que estava camuflada...
Som el puny mediterrani. Del feixisme som l’escarni.
Som els que estimem el barri. Som el mot més incendiari.
Som la força, la revolta, som el crit amb nus de gola.
La pedra contra tisora. La consciència que ara és l’hora...
L’esperança venç la por.
Mans enlaire i clama el cor:
“Els carrers seran sempre nostres”
La tendresa venç el cop.
Cant uníson d’emoció:
“Els carrers seran sempre nostres”
Som les nits a la intempèrie. Els cartells amb mots heretges.
El mural dels vells poetes nodrint les noves empremtes.
El bomber extingint violència, els tractors de la paciència,
ports que estiben resistència, fills de la desobediència.
Junts tombarem l’estaca que estava camuflada...
Vells plors de reminiscència banyant sòls, regant l’herència.
Abraçades a la urgència quan palpem alguna absència.
Som llavor, som primavera. Som guardians en la incertesa.
Som la pau més guerrillera, el col·liri a la ceguesa.
L’esperança venç la por.
Mans enlaire i clama el cor:
“Els carrers seran sempre nostres”
La tendresa venç el cop.
Cant uníson d’emoció:
“Els carrers seran sempre nostres”
Som la veu contra l’espasa. Som heures del foc d’Almansa.
Esmolant ben bé les eines, hem anat segant cadenes.
Despullant el jou del regne, resistint l’estat de setge.
Som diada, som la vaga. També l’urna i custodiada.
Som l’acció organitzada que l’estat més “franc” ataca.
Estudiants que buiden l’aula, fent història sense taula.
Escultors de la paraula tallant fins l’última baula.
Junts tombarem l’estaca que estava camuflada...
Som el puny mediterrani. Del feixisme som l’escarni.
Som els que estimem el barri. Som el mot més incendiari.
Som la força, la revolta, som el crit amb nus de gola.
La pedra contra tisora. La consciència que ara és l’hora...
L’esperança venç la por.
Mans enlaire i clama el cor:
“Els carrers seran sempre nostres”
La tendresa venç el cop.
Cant uníson d’emoció:
“Els carrers seran sempre nostres”
Som les nits a la intempèrie. Els cartells amb mots heretges.
El mural dels vells poetes nodrint les noves empremtes.
El bomber extingint violència, els tractors de la paciència,
ports que estiben resistència, fills de la desobediència.
Junts tombarem l’estaca que estava camuflada...
Vells plors de reminiscència banyant sòls, regant l’herència.
Abraçades a la urgència quan palpem alguna absència.
Som llavor, som primavera. Som guardians en la incertesa.
Som la pau més guerrillera, el col·liri a la ceguesa.
L’esperança venç la por.
Mans enlaire i clama el cor:
“Els carrers seran sempre nostres”
La tendresa venç el cop.
Cant uníson d’emoció:
“Els carrers seran sempre nostres”
×
![]()
Le strade saranno sempre nostre
La cançó és un homenatge a totes les persones que van fer possible l’1 d’octubre i aquest acte d’empoderament popular. El títol ens evoca a l’himne que s’ha repetit duran totes aquestes mobilitzacions.
La canzone è un omaggio a tutte le persone che hanno reso possibile il 1 d'ottobre e questo atto di emancipazione popolare. Il titolo richiama lo slogan che è stato ripetuto durante tutte queste mobilitazioni.