Quan vaig anar-me fent gran,
van ensenyar-me la vida:
de com naixien els nens,
però no com homes morien;
si vaig tenir el goig après,
la pena no la sabia,
ai, que més ai,
la pena no la sabia.
He anat sabent que els obrers
venen onze hores al dia
a canvi d’onze diners
per poder comprar alegries,
un bagul vell i un forat
per quan no els quedin més dies,
ai que més ai,
per quan no els quedin més dies.
(He sentit predicar que)
Cal acceptar resignat
la sort que Déu ens envia:
si és bona és perquè som bons;
si no és que bé ho mereixíem;
el que ara ens pugui mancar
ho tindrem a l’altra vida,
ai que més ai,
ho tindrem a l’altra vida.
No ploris més, Isabel,
no facis cas del que diuen,
si no ens tinguéssim amor,
el cel tampoc no tindríem;
si no ens haguéssim trobat
mai no sabríem ser lliures,
ai que més ai,
mai no sabríem ser lliures.
L’amor no té benestar
perquè és molt fosca la vida,
la mesura és plena ja
de fam, de plany i injustícia.
Vetllarem tu i jo de nit
si cal, per fer llevar el dia,
ai que més ai,
per fer llevar el dia.
van ensenyar-me la vida:
de com naixien els nens,
però no com homes morien;
si vaig tenir el goig après,
la pena no la sabia,
ai, que més ai,
la pena no la sabia.
He anat sabent que els obrers
venen onze hores al dia
a canvi d’onze diners
per poder comprar alegries,
un bagul vell i un forat
per quan no els quedin més dies,
ai que més ai,
per quan no els quedin més dies.
(He sentit predicar que)
Cal acceptar resignat
la sort que Déu ens envia:
si és bona és perquè som bons;
si no és que bé ho mereixíem;
el que ara ens pugui mancar
ho tindrem a l’altra vida,
ai que més ai,
ho tindrem a l’altra vida.
No ploris més, Isabel,
no facis cas del que diuen,
si no ens tinguéssim amor,
el cel tampoc no tindríem;
si no ens haguéssim trobat
mai no sabríem ser lliures,
ai que més ai,
mai no sabríem ser lliures.
L’amor no té benestar
perquè és molt fosca la vida,
la mesura és plena ja
de fam, de plany i injustícia.
Vetllarem tu i jo de nit
si cal, per fer llevar el dia,
ai que més ai,
per fer llevar el dia.
inviata da Bernart Bartleby - 11/3/2014 - 09:02
×
![]()
Parole di Joan Soler i Amigó
Musica di Jaume Arnella
Singolo del 1968, quando ancora non si era conclusa l’esperienza del Grup de Folk e intanto Arnella cominciava la sua carriera solista collaborando con lo scrittore e ricercatore di cultura popolare Joan Soler i Amigó.
Canzone poi ripresa nella raccolta “Cap i cua” pubblicata nel 2005.