Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
inviata da Bernart - 22/10/2013 - 14:01
Lingua: Spagnolo
Traduzione spagnola da Cancioneros.com
ENSAYO DE CÁNTICO EN EL TEMPLO
¡Oh!, Qué cansado estoy de mi cobarde,
vieja, tan salvaje tierra,
y como me gustaría alejarme,
norte allá, donde dicen que la gente es limpia,
y noble, culta, rica, libre,
despierta y feliz.
Entonces en la congregación,
los hermanos dirían desaprobando:
"Como el pájaro que deja el nido,
así el hombre que abandona su lugar",
mientras yo ya muy lejos, me reiría,
de la ley de la antigua sabiduría
de este mi árido pueblo,
Pero no seguiré nunca mi sueño,
y me quedaré aquí hasta la muerte,
porque soy también muy cobarde y salvaje,
y amo además con un desesperado dolor
esta mi pobre,
sucia, triste, desdichada patria.
¡Oh!, Qué cansado estoy de mi cobarde,
vieja, tan salvaje tierra,
y como me gustaría alejarme,
norte allá, donde dicen que la gente es limpia,
y noble, culta, rica, libre,
despierta y feliz.
Entonces en la congregación,
los hermanos dirían desaprobando:
"Como el pájaro que deja el nido,
así el hombre que abandona su lugar",
mientras yo ya muy lejos, me reiría,
de la ley de la antigua sabiduría
de este mi árido pueblo,
Pero no seguiré nunca mi sueño,
y me quedaré aquí hasta la muerte,
porque soy también muy cobarde y salvaje,
y amo además con un desesperado dolor
esta mi pobre,
sucia, triste, desdichada patria.
inviata da Bernart - 22/10/2013 - 14:02
×
![]()
Versi di Salvador Espriu (1913-1985), scrittore, poeta e drammaturgo catalano, dalla raccolta “El caminant i el mur (El caminante y el muro)”.
Musica di Ovidi Montllor, dal disco intitolato “A Alcoi” del 1974.
Testo trovato su Cancioneros.com