Dominen el món dues grans potencies
i tot un garbuix d'interdependències
Si és que els hem de creure tots volen la pau peró quan es reuneixen, redeu quin cacau!
i mentres dialoguen a cops de sabata
la resta del món els té per corbata
doncs així que es troben les dues nacions
a sobre la taula posen els canons
I l'Otan?... Anar-hi anant!
S'agafen pel monyo i es tiren per terra
són com criatures que juguen a guerra:
-"Jo en tinc una bomba que n'és de neutrons
no esguerra el paisatge però en mata pilons"
-"Doncs perquè t'empapis jo en tinc un missil
que fot unes cebes que en mata cent mil!"
-"Que tiro la bomba!"
-"Que apreto el botó!"
-"Mariquita l'últim!"
Valga'm Déu senyor!
I l'Otan?... Anar-hi anant!
Que un botó no costa gaire d'apretar
tot plegat pot fotre un pet com un aglà
i el que estigui al mig i sense botons
l'enbotonaran pels quatre cantons.
Si un dia l'apreten no durarà gaire
diu que en cinc minuts s'en va tot enlaire
Tant si ho fan els ianquis
com si ho fan els russos
seran cinc minuts, però aquests cinc minuts...
cagarem tramussos.
I l'Otan?... Anar-hi anant!
i tot un garbuix d'interdependències
Si és que els hem de creure tots volen la pau peró quan es reuneixen, redeu quin cacau!
i mentres dialoguen a cops de sabata
la resta del món els té per corbata
doncs així que es troben les dues nacions
a sobre la taula posen els canons
I l'Otan?... Anar-hi anant!
S'agafen pel monyo i es tiren per terra
són com criatures que juguen a guerra:
-"Jo en tinc una bomba que n'és de neutrons
no esguerra el paisatge però en mata pilons"
-"Doncs perquè t'empapis jo en tinc un missil
que fot unes cebes que en mata cent mil!"
-"Que tiro la bomba!"
-"Que apreto el botó!"
-"Mariquita l'últim!"
Valga'm Déu senyor!
I l'Otan?... Anar-hi anant!
Que un botó no costa gaire d'apretar
tot plegat pot fotre un pet com un aglà
i el que estigui al mig i sense botons
l'enbotonaran pels quatre cantons.
Si un dia l'apreten no durarà gaire
diu que en cinc minuts s'en va tot enlaire
Tant si ho fan els ianquis
com si ho fan els russos
seran cinc minuts, però aquests cinc minuts...
cagarem tramussos.
I l'Otan?... Anar-hi anant!
envoyé par Riccardo Venturi - 18/2/2006 - 22:51
Langue: espagnol
La versione castigliana (spagnola) eseguita e interpretata dalla stessa "Trinca" nell'album "Quesquesé se merdé" (1983).
Al 1983 La Trinca publica el seu primer àlbum en castellà "Quesquesé se merdé" amb versions de temes coneguts. També comencen a actuar sovint al programa de TVE, Un, Dos, Tres.
Les cançons que escriuran a partir d’aquell moment, possiblement, les faran pensant ja en la seva traducció al castellà i per tant aniran perdent el seu "especialíssim" regust lèxic, sintàctic i amb arrels populars.
Al 1983 La Trinca publica el seu primer àlbum en castellà "Quesquesé se merdé" amb versions de temes coneguts. També comencen a actuar sovint al programa de TVE, Un, Dos, Tres.
Les cançons que escriuran a partir d’aquell moment, possiblement, les faran pensant ja en la seva traducció al castellà i per tant aniran perdent el seu "especialíssim" regust lèxic, sintàctic i amb arrels populars.
EL BAYON DE LA OTAN
Dominan el mundo dos superpotencias
y un curioso lío de interdependencias.
Es es lo que llaman concierto mundial
y más que un concierto es un berenjenal.
No resulta extraño que el mundo se alarme
cuando se reúnen a hablar de desarme
pues así que empiezan las negociaciones
encima la mesa ponen los cañones.
Y la OTAN?
Rataplán rataplán rataplán
rataplán rataplán rataplán
Ay! Felipe no te nos retrases
y a ver lo que haces
con lo de la Otán.
Se tiran del moño y ruedan por tierra
y son como niños jugando a la guerra.
"Yo tengo una bomba llena de neutrones
sin romper un plato los mata a montones"
"Para que te chinches, yo tengo un misil
que de un zambombazo revienta a cien mil"
"Que tiro la bomba"
"Que aprieto el botón"
"Mariquita el último"
"Madre que follón!"
Y la OTAN?
Que un botón resulta fácil de accionar
y cualquier capullo lo puede apretar.
Si te pilla en medio al darle al botón
te abandonarán sin contemplación.
Cuando esto revienta duras un minuto
y no queda nadie que te lleve el luto
y por lo que cuentan muy pronto deduces
que, aunque dure poco, es todo un minuto
cagando altramuces.
Y la OTAN?
Dominan el mundo dos superpotencias
y un curioso lío de interdependencias.
Es es lo que llaman concierto mundial
y más que un concierto es un berenjenal.
No resulta extraño que el mundo se alarme
cuando se reúnen a hablar de desarme
pues así que empiezan las negociaciones
encima la mesa ponen los cañones.
Y la OTAN?
Rataplán rataplán rataplán
rataplán rataplán rataplán
Ay! Felipe no te nos retrases
y a ver lo que haces
con lo de la Otán.
Se tiran del moño y ruedan por tierra
y son como niños jugando a la guerra.
"Yo tengo una bomba llena de neutrones
sin romper un plato los mata a montones"
"Para que te chinches, yo tengo un misil
que de un zambombazo revienta a cien mil"
"Que tiro la bomba"
"Que aprieto el botón"
"Mariquita el último"
"Madre que follón!"
Y la OTAN?
Que un botón resulta fácil de accionar
y cualquier capullo lo puede apretar.
Si te pilla en medio al darle al botón
te abandonarán sin contemplación.
Cuando esto revienta duras un minuto
y no queda nadie que te lleve el luto
y por lo que cuentan muy pronto deduces
que, aunque dure poco, es todo un minuto
cagando altramuces.
Y la OTAN?
envoyé par Riccardo Venturi - 18/2/2006 - 22:55
×
![]()
Del disc/Dall'album "Nou de trinca"
L’any 1981 publiquen un nou disc NOU DE TRINCA, que donarà peu al seu espectacle de més èxit, estrenat al Teatre de Barcelona i reposat l’any següent durant molts mesos al teatre Tívoli. El disc aplega temes polítics d’una gran virulència: "La dansa del sabre", sobre el cop d’Estat del 23-F, "El baion de l’OTAN" (que popularitzarà allò del nar-hi ‘nan"), "Com el Far West no hi ha res" (on es compara Catalunya amb una reserva índia) i "Corasón loco" (sobre la difícil possibilitat d’estimar alhora la dona legal -Espanya- i l’amant -Catalunya-). Aquest darrer tema donarà lloc a una querella per un suposat plagi (de la que van ser-ne absolts). Altres cançons del disc són "El Danubi blau", amb música d’Strauss (sobre la contaminació dels rius catalans); l’anticlerical "In secula seculorum"; "Homenatge", una fraternal i irresistible paròdia de Lluís Llach, Raimon i Pi de la Serra, i un atac virulent de l’època de la censura "S’alça" (la història d’una erecció matinal); "Visca nostramo", i -un dels temes més populars del disc- "El baró de bidet".